Els nens han tornat a l’escola! I sí, no cal amagar-se, és el pas final per tornar a la rutina i acceptar que s’han acabat les vacances. Qui es deu estar enrecordant especialment de nosaltres son tots els mestres i les mestres del país.
Avui et porto un tema important, i que requereix d’un moment d’aturada i reflexió, per valorar si estem fent les coses prou bé. A les famílies, hi ha realitats molt diferents. En alguns casos, cal fer un esforç extraordinari, per aconseguir la plena integració dels nostres fills, en cas que existeixi algun tipus de discapacitat física o psíquica o que es pateixi algun risc d’exclusió social.
Avui portem un tema de rigorosa actualitat, i és que avui parlarem de portes obertes. Al llarg de tot el mes de març, escoles i instituts de tot Catalunya es mostren a les famílies. L’objectiu: donar a conèixer els seus projectes educatius, per tal de poder facilitar la tasca d’escollir on escolaritzar els nostres infants.
L’ofici d’educar és un ofici complicat. Ningú ens va dir com fer-ho, això no ens ho ensenyen a l’escola, i de cop, de la nit al dia, et trobes amb un infant entre els braços i sense llibre d’instruccions. Un desastre, vaja. Al principi la majoria ens hem sentit sobre passats, en aquells inicis on volem fer-ho tot tan i tan bé… On volem ser pares i mares “perfectes”. Una època en la qual cada consell, ens fa navegar d’una banda a una altra, com un vaixell sense rumb. Aquella imatge idíl·lica de la nostra maternitat o paternitat, fruit dels traïdors anuncis de colònia per nadons, es comença a desdibuixar entre nits d’insomni, rebequeries, pizzes precuinades i WhatsApps que et recorden a les 12h de la nit, que la disfressa de pastor és per demà. Està clar que no sempre fem les coses com ens agradaria fer-les, i que els dies ens atropellen mentre intentem salvar els trastos com podem. I de vegades, només de vegades, parar-nos a pensar un moment, donar-nos uns segons per analitzar com estem educant els nostres fills, és un exercici ens donaria un marge de maniobra molt i molt útil. Per això estem aquí: perquè volem compartir experiències, consells, anècdotes. Volem ser crítics: amb nosaltres, amb el sistema educatiu, amb la societat en general. Volem aturar-nos uns segons i preguntar-nos: això és el millor que podem fer? I mentrestant, intentarem aprendre a educar cada dia una mica millor, continuarem passant nits d’insomni, salvant rebequeries, escalfant pizzes precuinades i, de tant en tant, cosint disfresses de pastor de matinada. Perquè l’ofici d’educar inclou moltes d’aquestes coses, però també inclou moltes d’altres meravelloses i impagables, que fan que l’ofici d’educar, sigui un ofici apassionant. Benvinguts, aquest primer dijous, al racó de reflexió dels adults, benvinguts, al Racó de Pensar.
Ir a descargar